Per les més de 100 signatures rebudes, a més a més i per petició de la direcció, de pares i mares d'alumnes del Montcau que em consideren un símbol de la seva escola.
Pel 70% de lectors de la Fura que a l'enquesta del setmanari van dir que volien que continués al Col·legi Montcau.
Per la majoria d'oients del programa de l'Albert Morera a Ràdio Gelida que van trucar per dir que m'havia de quedar on sóc, al Montcau.
Per parlar de mi als informatius i a la tertúlia de Ràdio Gelida, i donar l'opció a que tothom pogués donar la seva opinió.
Per la reunió que dimecres van tenir l'AMPA del Montcau amb el Senyor Alcalde i que davant la resposta del poble va dir que valoraria la situació.
En definitiva, per tothom de Gelida i de fora de la vila que en parla de mi amb afecte.
Em sento tant gran i tant agraït, i això que només sóc un fanal. Això sí, si fessin un aplec de fanals segur que els meus col·legues em tindrien molta enveja de veure com m'estimeu...
Ep! Si algú s'ha deixat de portar papers amb signatures que el porti a l'escola. En tot cas la recollida de signatures per internet seguirà fins que s'aconsegueixi que no marxi del Montcau!
4 comentaris:
Continua el seguiment per part de La Fura!!
Aquí teniu el "link" a la noticia!!
http://lafura.cat/revista/noticiari/noticia11.asp
Collons que bé que ha parlaat l'Enric Carafi avui a Ràdio Gelida.
Aclarint les coses, que cony ha de ser el simbol del Montcau, mireu amb una mica d'atenció la foto del fanal d'aquest apunt la del contrapicat, ple re robell, la ralla desenfocada de la dreta és herba,a la base n'esta ple, bombetes fses, ( això no és veu a la foto), aquest és el simbol? doncs he de suposar que per tant l'escola és igual, robellada, descuidada i fosa.
Pere
Pere, tens raó. Si l'Ajuntament no sap mantenir el seu patrimoni actual que passarà amb les futures escales mecàniques dos dies després d'inagurar-les... li podrem fer la mateixa foto amb robell inclós però clar restaurar el fanal no costa 100 milions de pessetes
Benvolgut Fanal:
Avui he tingut ocasió d’escoltar la repetició de la Tertúlia de Ràdio Gelida, ahir a l’hora de l’emissió del programa no era a Gelida i no vaig tenir ocasió de telefonar, per donar la meva opinió. Altra vegada han tornat a parlar de tu.
He sentit a l’Enric Carafí com en uns moments ha resumit el que ja havia dit per escrit en el teu blog, explicant com havies arribat a la plaça de l’Església, i com vas arribar al Montcau. L’explicació dels fets és objectiva i clara i, s’agraeix que la recordi per a qui encara no la coneix.
També s’ha referit al teu estat de conservació actual. Té tota la raó en dir que estàs rovellat i amb herbes, poc cuidat; però, com molt bé ha dit l’Enric, cal saber les coses com són.
Com que conec la teva història des de l’any 77, en que per primera vegada et vaig veure a l’Escola, m’agradaria explicar el que potser no tothom sap:
- Persones que porten molts anys vinculades al Montcau, recorden que l’única pintada es va fer fa molts anys. “El pintor” va ser el llavors conserge Joan Buendia, persona que sempre havia cuidat el Montcau com si fos un tros més de casa seva. I que possiblement es va enfilar peu amunt per posar-te “guapo”, per iniciativa pròpia, com moltes coses havia fet. Potser ara, des de ben amunt, també et contempla amb pena.
- Fa un parell d’anys, els nens i nenes de quart, vigilats per la seva mestra, “cuidaven”, en hores seves d’esbarjo el jardí de l’Escola. Altra vegada va ser la iniciativa personal d’algú, aquesta vegada una mestra, que davant l’engrescament de la canalla va comprar, de la seva butxaca, uns quants geranis que van plantar als teus peus. Feia goig de veure’t però va durar poc... Els geranis van desaparèixer perquè la brigada municipal havia hagut de fer uns treballs allà i es van arrencar i no els van poder recuperar. La decepció encara molts la recorden, oi? Davant d’això, es va creure que no calia tenir cura d’aquest espai. Encara que siguin herbes, no les volem treure perquè és com un bri més de vida als teus peus.
- El canvi de la bombeta que tens fosa és una mostra més de la burocràcia que fa enlentir la reparació de les coses que s’espatllen a l’escola,
- No sé si tu, Fanal coneixes un Pere que en els comentaris del teu blog, diu que suposa que l’escola es “robellada” (rovellada), bruta i descuidada. El convidem a visitar el nostre Montcau, que gràcies als esforços i hores que hi han esmerçat moltes persones està pintat, alegre, net, cuidat i lluminós. Però, si es decideix a visitar-nos li agrairem que utilitzi un vocabulari correcte. Costa molt d’esforç eradicar les paraulotes que aprenen la canalla i fer que es parlin amb respecte.
Res més Fanal, momés dir-te que encara que estiguis rovellat i una mica tronat, ets com les coses velles de casa, a algunes els hi falta un tros, altres estan una mica escarbotades, però són les nostres coses... i tu, Fanal, ets una mica, una mica? una mica molt! de l’Escola.
Mercè Pujol
6/4/2008
Publica un comentari a l'entrada