Ai ai ai, mireu el missatge que em va enviar fa uns dies l'Inma, professora del Montcau:
No m'oblideu, segueixo aquí gràcies a vosaltres. Feu un darrer esforç per impedir que l'Ajuntament em tregui del Montcau!
Apreciat Fanal:
Avui hem anat les classes de quart, com cada any, a visitar als avis de la Llar.
Per preparar el petit record que cada any els hi portem, cada nen va fer un dibuix. Lliure, espontani, sense consignes. Et puc dir , que molts dels dibuixos has estat tu.
La veritat és que he quedat sorpresa, ja que des de que hem tornat de vacances de Setmana Santa, cap nen ha parlat de tu, ni han fet cap referència al teu trasllat. Preocupació que cada dia algun o altre manifestava abans d'aquesta data.
Els nens i nenes sabien, perquè era del domini públic, que t'havien donat un termini de sis setmanes per marxar i estaven preocupats per saber si, quan celebréssim Sant Jordi, hi series. L'únic comentari, un cop passada la festa, el va fer un nen mentre fèiem fila per entrar: "Mira, encara hi és!" T’estimen, fanal.
En aquest tema del trasllat, he procurat mostrar-me als nens imparcial i respectuosa amb qualsevol opinió (em costa, no creguis que és fàcil) i ara em preocupa pensar qui i què se’ls explicarà, si arriba el moment, o si també haurem de ser els mestres els que haurem de continuar amb el foment del respecte a totes les opinions, encara que siguin totalment contràries al que pensem i sentim.
De moment, ens veurem demà.
Imma Pujol
No m'oblideu, segueixo aquí gràcies a vosaltres. Feu un darrer esforç per impedir que l'Ajuntament em tregui del Montcau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada