A l’igual que els darrers 32 anys avui tenia previst donar la benvinguda als nens i nenes que comencen el nou curs però no ha pogut ser. Com sabeu el Senyor Alcalde m’ha tret del Montcau per posar-me a la Plaça de l’Església però tampoc sóc allà. El Senyor Alcalde va dir a La Fura que en veure-ho allà tot restaurat abans d’acabar l’any, però la veritat és que ara ningú em pot veure ni sapiguer on sóc.
Al pati del Montcau ha quedat una cicatriu que dóna fe de la meva estada amb tots vosaltres, també al monòlit que tenia al costat, del qual em pregunto si també m’esborraran… M’han arribat paraules de comiat molt maques de tothom i també d’alguna persona de bon cor que pensa que encara podem convèncer el Senyor Alcalde per a que em torni al Montcau un cop sigui restaurat… Seria molt maco que continuéssiu recolzant-me però us haig de dir que no us vull fer patir més… Heu fet tot el possible per a que em quedi al Montcau i he pogut gaudir de molts més dies amb vosaltres dels que podia imaginar quan el Senyor Alcalde va comunicar al Març a l’escola que em trauria immediatament. A més heu forçat que volgués fer-ho sense que ningú em veiés, sense ni tant sols tenir a punt un nou fanal i deixant el pati sense font. Quina sort no acabar com ella… Gràcies a tots de tot cor!
Per sort he tingut aquest blog per explicar-vos com ha anat aquesta història i això servirà de lliçó a tots els nens i nenes que vulguin aprendre i no cometre els mateixos errors que el Senyor Alcalde. I per acabar un petit poema:
No estigueu tristos, això no és un adéu, és només un… fins aviat!
Al pati del Montcau ha quedat una cicatriu que dóna fe de la meva estada amb tots vosaltres, també al monòlit que tenia al costat, del qual em pregunto si també m’esborraran… M’han arribat paraules de comiat molt maques de tothom i també d’alguna persona de bon cor que pensa que encara podem convèncer el Senyor Alcalde per a que em torni al Montcau un cop sigui restaurat… Seria molt maco que continuéssiu recolzant-me però us haig de dir que no us vull fer patir més… Heu fet tot el possible per a que em quedi al Montcau i he pogut gaudir de molts més dies amb vosaltres dels que podia imaginar quan el Senyor Alcalde va comunicar al Març a l’escola que em trauria immediatament. A més heu forçat que volgués fer-ho sense que ningú em veiés, sense ni tant sols tenir a punt un nou fanal i deixant el pati sense font. Quina sort no acabar com ella… Gràcies a tots de tot cor!
Per sort he tingut aquest blog per explicar-vos com ha anat aquesta història i això servirà de lliçó a tots els nens i nenes que vulguin aprendre i no cometre els mateixos errors que el Senyor Alcalde. I per acabar un petit poema:
A aquest relat no se li pot tirar ciment per sobre i tothom el pot llegir,
fins i tot fora de Gelida saben ara el pa que se'n dóna aquí!
Com tampoc es pot esborrar els records de tots els que heu passat pel Montcau…
Per estudiar, treballar, portar els nens i nenes o empalmar de festa en festa,
això ho podreu recordar sempre, doncs heu fet un símbol de mi!
fins i tot fora de Gelida saben ara el pa que se'n dóna aquí!
Com tampoc es pot esborrar els records de tots els que heu passat pel Montcau…
Per estudiar, treballar, portar els nens i nenes o empalmar de festa en festa,
això ho podreu recordar sempre, doncs heu fet un símbol de mi!
No estigueu tristos, això no és un adéu, és només un… fins aviat!
1 comentari:
Hola Fanal:
Fa molts anys que faig de mestra, una mica més dels que tu has estat al Montcau. Sempre m'ha agradat i m'agrada veure quan arriben els nens i nenes el primer dia d'escola i et puc ben assegurar que ahir més d'un comentari era per saber on eren el fanal i la font; una font de la que sortia aigua fresca perquè tenia les canonades soterrades. Ahir i avui, a l'hora del pati la sed s'havia d'apaivagar amb un aigua caldosa i de gust poc agradable. Per molt que els hi expliquem que la font vestia el fanal, no acaben d'entendre per què ara no hi ha res al seu lloc. M'ha sorprès el comentari d'un petit de tercer que rondinava: "Podien haver-nos posat una font amb la mateixa rapidesa amb que van endur-se el fanal, eh?"
Segur que quan aquest nen sigui gran i algú pensi en traslladar el fanal del Moncau des de la plaça de l'Església a un altre indret, potser per afavorir la mobilitat?? ell expliqui que abans quan ell era petit jugava al voltant del fanal al pati de l'Escola.
Hem après moltes lliçons i exemples de tota mena: de solidarita, de tendresa, de records, d'incompliments de paraules, de ones i males maneres de defensar unes idees, ... Per tot: GRACIES FANAL!
Mercè Pujol
Publica un comentari a l'entrada