Jornada inoblidable

Si dissabte, durant la jornada de portes obertes, m'haguessin encès segur que hagués sortit llum vermella. Quina vergonya! mai m'havia sentit tant observat. Tothom em mirava i parlava de mi, però sobretot de com el Col.legi Montcau em defensa.

I és que tothom, des dels nens i nenes fins a a la direcció, passant pel claustre de professors, el consell escolar i l'AMPA de l'escola em defensen amb una mateixa veu. A més a més ho demostren amb el cap ben alt, i si no veieu les fotos que m'han fet arribar de com m'estimen i que tots els visitants al Col.legi Montcau van poder veure dissabte.

Què? A que a tothom us agradaria formar part d'aquesta escola?

I si preguntéssim?

El setmanari La Fura ha fet una enquesta durant els darrers 15 dies preguntant que s’havia de fer amb mi… Ha sortit que em quedi a l’escola per un 70%!!! No m'ho havia proposat però si aquest humil fanal ha servit per a que Gelida sigui protagonista a La Fura, ha estat tot un honor.

A més a més, ahir l’assemblea de l’AMPA del Montcau va votar a favor d'una proposta que reclama que em quedi a l’escola! Només hi van haver 3 o 4 abstencions. Aquestes són notícies que em pugen la moral i molt!

Bé, us deixo fins dilluns. Vaig a posar-me maco que demà és jornada de portes obertes a les escoles i haig de donar una bona impressió, segur que em veuran amb la cara alegre, tal com ha anat la setmana no és per menys.

Ah! El diumenge fan jornada de portes oberts també els meus amics Bombers, no hi falteu!

10 raons per no marxar del Montcau!

Uns amics m’han fet arribar un escrit amb 10 motius per quedar-me al Montcau. Són aquests:

1. Tanta legitimitat té el pati del Montcau com la plaça de l’església per acollir el Fanal, tots dos són espais públics de Gelida.

2. El Fanal és propietat de l'Ajuntament, el Montcau també, i tots els gelidencs som l’Ajuntament de Gelida.

3. El Montcau va néixer amb el Fanal incorporat, la plaça de l’església és molt més antiga i va néixer amb altres elements centrals, com per exemple una font.

4. El Montcau va adoptar el Fanal, l'Ajuntament va renunciar a la seva paternitat els anys 70 en treure’l de la plaça i enviar-lo a l’escorxador.

5. El Fanal no va ser instal.lat al Montcau per acollir-lo temporalment, es va posar per formar part de l’escola. Hi ha hagut 35 anys per poder tornar-lo a la plaça de l’església i no s’ha fet perquè tothom entenia que era part del Montcau.

6. El Fanal és un símbol del Col.legi Montcau, que el diferencia de totes les escoles idèntiques que es van construir fa 30 anys seguint el mateix patró.

7. El Fanal, com a peça patrimonial, dóna prestigi a l'escola.

8. La restauració que necessita el Fanal no implica cap canvi d’emplaçament.

9. La plaça de l’església d'avui (façanes, comerços, trànsit...) no té res a veure amb la plaça de l’església que va tenir el fanal.

10. Una plaça que es remodela pot tenir un nou element simbòlic, un nou fanal tant o més maco que l'antic, una font, una escultura, etc.


Amb aquests raonaments se’m fa difícil marxar del Montcau. M’han sorprès tant que m’han deixat sense paraules, per tant us animo a que continueu la llista. Segur que a l’assemblea de l’AMPA de l’escola que es fa avui sortiran més arguments…

Quant m’estimeu!!!

La ràdio parla de mi

Oi que us vaig dir abans de vacances que Ràdio Gelida no deia res que em volien moure del Montcau? Doncs dissabte passat sí que em van dedicar una bona estona a l'informatiu. Ja sabia jo que havia estat una badada, amb la de vegades que m'ha calgut vigilar tota aquesta tropa durant les empalmades...

El que us deia, a la Ràdio van dir... Bé, per què no ho sentiu vosaltres mateixos? Ho podeu fer a Ràdio Gelida a la carta, o sinó des d'aquí us podeu descarregar els 7 minutets que durà la notícia i on parlen la meva directora i el meu alcalde.

Ja em direu que us assembla.

Segueixo al Montcau!

Benvolguts amics, estic content perquè us puc rebre al Montcau després de les merescudes vacances. Espero que us ho hagueu passat molt bé, encara que amb una mica de fred, no? Però jo he tingut la pitjor Setmana Santa des del 1976. Pensava que no tornaria a veure-ho's des de la meva estimada escola.

No imagineu com he trobat a faltar les rialles dels nens, les seves corredisses i les seves malifetes… ara les hi perdono totes perquè han demostrat que m’estimen molt. També he enyorat la companyia de mestres, pares i mares, els quals noto com em miren amb més carinyo que abans, si és possible. Ep! No vull oblidar-me pas de tots els veïns que també em tenen molta estimació.

Aquesta setmana serà molt important per a mi. Dijous es reuneix l’AMPA del col.legi, i hi parlaran de mi segurament. Ah! també van parlar de mi aquest cap de setmana a Ràdio Gelida. Demà us ho explico, avui us deixo amb un retrat que m'han enviat de com hi van molts nens i nenes el primer dia després de vacances.

No sóc notícia... a la ràdio

Avui estic un pel trist. Esperava sentir a parlar de mi aquest cap de setmana a Ràdio Gelida, però no van dir res. Pensava que la recollida de signatures, que ja supera les 300, i el reportatge de La Fura serien motius suficients per dedicar-me uns minutets a l’informatiu… Però no. Tampoc van dir res durant l’entrevista a la Regidora de Participació. Per si fos poc van donar vacances a la tertúlia setmanal.

He perdut una oportunitat d'explicar el meu cas als gelidencs que escolten la ràdio i s'informen a través d'aquest mitjà. Però no defalliré, puc parlar i demanar-vos ajut des d'aquest bloc. D'aquesta manera us refrescaré els vostres records viscuts amb mi al Montcau, i denunciaré la impotència d’aquells que se senten bandejats, que són menystinguts i que s'utilitzen com a objecte de canvi.

Ara bé, no tots els gelidencs saben arribar fins aquí per escoltar-me i parlar amb mi. Tampoc no tots els gelidencs llegeixen la Fura o d’altres diaris locals. Per tant uns amics han tingut una excel.lent idea. Que fora de Gelida sàpiguen també la injustícia que l’Ajuntament està a punt de cometre en contra meu. Estic segur que al món hi ha moltes persones que comprendran la meva situació i em donaran el seu suport. Aquests amics han creat una presentació per a que la difongueu als vostres contactes per e-mail. L’han feta en català i en castellà, per a que arribi el més lluny possible. Si voleu podeu enviar-me els e-mails dels vostres contactes i jo ja m’ocuparé d’enviar-li’s. Aquests són els vostres deures per les vacances de Setmana Santa!

Per cert, durant les vacances l’escola es torna molt solitària. Mai he tingut por, ni tant sols als actes incívics, i són més de 30 anys! Però sí que estic un pel neguitós… estaré sòl un bon grapat de dies sense ningú que pugui defensar-me si vénen a buscar-me. Per això deixaré de parlar fins que torni a obrir l’escola. Així em podré concentrar a tenir els ulls ben oberts.

Carta oberta al Senyor Alcalde

Gelida, 16 de març de 2008

Honorable Senyor Alcalde,

Sóc el fanal modernista del Col.legi Montcau de Gelida. Prenc l’iniciativa d’adreçar-me directament a vostè, doncs he estat coneixedor que és només decisió seva el meu trasllat a la plaça de l’església. Si ho heu decidit és perquè teniu potestat per fer-ho, i per tant també la teniu per deixar-me visquent on sóc ara.

Senyor Alcalde, us haig de reconèixer que durant els quatre llargs anys que vaig romandre abandonat a l’escorxador vaig perdre tota confiança en les persones. No comprenia el desagraïment demostrat després de tants anys de servei al poble de Gelida. Ho vaig donar tot per perdut. Per això quan em van recuperar de les escombraries, per col.locar-me a l’entrada del Montcau, no vaig mostrar gaires alegries en un principi. Va ser a poc a poc, en veure que l’estimació de tots els nens i nenes, els seus pares i els mestres del centre era sincer, què van guanyar-se el meu cor. Llavors, si d’algú sóc propietari és d’aquells que m’han cuidat i estimat sense esperar res a canvi.

Senyor Alcalde, estic segur que amb la seva decisió no pretén dividir al poble. Prou en tenen els gelidencs amb les seves pròpies preocupacions, com per haver de discutir per un vell fanal com jo que mai no he molestat ningú. Tampoc penso què vostè volgués crear-se més mal de caps dels que ja en té.

Senyor Alcalde, li suplico que abans de consumar el meu trasllat, primer escolti a tots els gelidencs i valori la seva decisió. També li haig de reconèixer que malgrat l’escola té moltes altres necessitats estic segur que agrairan veure lluir net i polit el seu més preuat símbol. Vostè té la responsabilitat sobre els diners dels gelidencs i estic segur que abans de decidir actuar sobre aquest pobre fanal ja havia pensat com ho pagaria l’Ajuntament.

Senyor Alcalde, tant sols em queda afegir que us conec molt bé, com a tots els gelidencs, i segur que vostè em recordeu més al Montcau que a la plaça de l’església. Si us plau, guievos pel vostres sentiments i deixeu-me seguir il.luminant Gelida des d’aquí, des del Montcau, on porto ja més de 30 anys.

Un humil servidor de vostè,

El Fanal del Montcau

300 i La Fura

Avui estic ple de felicitat. Ja sou 300 els que heu signat per a que no em treguin del Montcau. A més a més, La Fura m’ha fet un reportatge… a mi, un simple fanal!

Us copio la notícia que ha publicat La Fura, i de passada us la actualitzo una mica doncs explica el meu drama però només fins al dimecres, quan tanca l’edició.

El trasllat del fanal modernista del Montcau a la plaça de l’Església genera controvèrsia

GELIDA

Disparitat d’opinions en relació a l’imminent trasllat del fanal modernista del pati de l’escola Montcau a la plaça de l’Església. L’Ajuntament ho va comunicar a l’escola dijous passat i la decisió ha generat ràpidament controvèrsia: uns, contents perquè tornarà al seu lloc original; altres, enfadats perquè el fanal s’ha convertit en símbol de l’escola. Fins i tot es recullen firmes.

I tant que es recullen firmes. Ja sou 300 que no en voleu que marxi del Montcau! Un centenar procedent dels pares i mares de l’escola i més de 200 dels amics que van començar a recollir signatures fa només una setmana.

La imatge del fanal ja s’identifica amb l’escola Montcau.

Oi que he sortit afavorit? A que em fa més jove?

Mai un fanal havia aixecat tanta polèmica. Però no es tracta d’un fanal qualsevol; és el fanal modernista que hi ha sobre la font del pati de la Montcau. L’hi van ubicar al 1976, pocs mesos després d’inaugurar l’escola, quatre anys després d’haver estat retirat de la plaça de l’Església, arraconat a l’escorxador i recuperat posteriorment per al col·legi. El fanal de seguida es va convertir en un tret d’identitat de l’escola nova; forma part de la imatge de la revista escolar, del logo de l’AMPA, apareix a la placa commemorativa dels 25 anys, etc.

L’escola va encetar dimarts una bona iniciativa. Va preguntar a les famílies dels alumnes, amb un escrit, que en pensaven que l’Ajuntament em tregui del Montcau. Moltes ja han respost i han signat per a què no marxi. Malgrat que oficialment el temps per respondre s'acabava el dijous encara es pot fer arribar la resposta. Si has rebut l’escrit del Montcau dóna’t pressa a portar-ho a l’escola, és un rotllo però val la pena! M'hi jugo la pell (de ferro)...

La pau es va trencar dijous passat, quan l’Ajuntament comunicà per carta a l’escola que aviat s’endurien el fanal per traslladar-lo a la plaça de l’Església. En el si del centre, les opinions són divergents. Hi ha mares, pares i mestres que hi estan d’acord; n’hi ha que no. Per això, la directora Anna Montilla no vol fer un pronunciament oficial com a escola; només explica que “hem informat el claustre de professors i l’AMPA de la decisió de l’Ajuntament”. Sí que ha dit, no obstant, que “estem tristos perquè és un símbol de l’escola” i només lamenta el procediment seguit per l’Ajuntament: “podrien haver parlat amb la comunitat educativa”. Fets consumats.

Això ja ha canviat doncs posteriorment a aquestes explicacions es va celebrar la reunió del claustre de professors i el consell escolar. Tots van signar per a que no marxi del Montcau! No esperava menys…

Ahir la directora va entregar a l’Ajuntament tota una pila d’escrits: una carta seva, l’acord del claustre de mestres, el suport de L'AMPA i l’acord signat per el consell escolar. Tots destaquen que sóc un símbol del Montcau i sobretot que els han ignorat totalment. També hi va afegir el centenar de signatures rebudes fins ara de les famílies que han retornat l’escrit que els va enviar l’escola.

En conèixer-se el trasllat, ràpidament es començà a Gelida una campanya per evitar-ho. Des del web http://fanalmontcau.blogspot.com s’ha impulsat una recollida de firmes, que en només tres dies ja en sumava més d’un centenar. També s’han escampat per tot Gelida adhesius pro-fanal a la Montcau i s’han penjat cartells al voltant de l’escola. Per contra, l’exconservador del Patrimoni de Gelida, Enric Carafí (un dels impulsors que el fanal es portés a l’escola), i el president de l’Associació d’Amics dels Castell, Alfred Mauri, veuen bé que ara el fanal torni a la plaça de l’Església.

Entenc el posicionament dels meus amics que sempre han vetllat pel patrimoni de Gelida. Però l'Ajuntament en aquest tema ha abusat de la seva posició de propietari, sense tenir en compte els arrels que he fet en el cor d'aquesta escola on em sento tan estimat. La plaça de l'església on volen tornar-me ja no és la meva plaça. I jo sento que faig tan bon servei al municipi des del pati de l'escola, que també és municipal, com el vaig fer fa molts anys a la plaça de l'església.

Es veu que al darrer consell escolar, la regidora va dir que encara faltava temps, perquè fins que no tinguin el nou no trauran el vell... Primera victòria! Ja heu aconseguit que em quedi uns dies més al Montcau. També és veu que ara l’escola podrà triar el fanal nou d’un catàleg… L’heu encertada senyors de l’Ajuntament, estic segur que aquesta és una de les prioritats de l’escola.

A tot això, l’alcalde Lluís Valls defensa el trasllat del fanal, que de fet és el principal canvi que ha introduït en el projecte fet per l’anterior govern local de remodelació de la plaça de l’Església. La seva intenció és restaurar el fanal, canviar-li el globus i col·locar-lo al mig d’una plataforma elevada, sobre un banc ovalat d’obra i un trencadís de pedres al caient, a imatge del que hi havia fins a principis dels setanta: “volem recuperar la plaça amb tots els seus elements”. I al Montcau s’hi col·locarà un altre fanal.

A la reunió també van dir que la meva marxa del Montcau és una decisió personal i ferma de l’Alcalde. Jo no acabo d’entendre tanta preocupació, de cop, del Senyor Alcalde per aquest humil fanal. Tant de bo aquesta atenció s'estengui cap a totes les cases antigues de Gelida que estant tirant a terra per fer pisos nous...

Què val la meva mudança?

M’han dit quant costa tanta preocupació per mi. 10.000 Euros restaurar-me i 15.000 per col.locar-me a la Plaça de l’Església. És un pressupost estimat doncs, com sempre, durant les obres tot s’incrementa.

Només que em canviïn les bombetes foses jo ja seria un fanal feliç, però si volen fer-me un lifting a fons no m’hi puc pas negar. L’Ajuntament no m’ha fet mai res en 30 anys i ara que sembla que hi han quartos perquè no em puc aprofitar una mica jo també!

Ara bé gastar-se 15.000 Euros per deixar el meu Montcau no m’agrada gens. Conec les mancances que té l’escola i aquests diners li aniria molt i molt bé.

No sé… Què en penseu vosaltres? De fet tots aquests calers surten de les vostres butxaques.

Ja tinc la solució!

Ja no cal que em porteu al la plaça de l’església, un amic m’ha enviat una fotografia de la Plaça de l’Església abans que hi fos jo. Hi havia una font!

Ja no cal moure’m del Montcau, i posats a recuperar el passat que millor que l’element original que hi havia a la plaça. A més sempre he sentit que Gelida és famosa per les seves fonts.

Només he escoltat que em recordin a la plaça, i vagament, els gelidencs de més de 50 anys. Estic ben segur que si els meus amics Alfred Mauri i Enric Carafí Morera busquen en els seus arxius o en la fabulosa col.lecció de fotografies que el Sr. Ramon Tarrida ha obsequiat a la població, podrien trobar mes imatges d’aquesta font.

Ara tinc el dubte, si l’Ajuntament va traslladar la font per col.locar-me a mi, a l’igual que a mi em van treure per fer aquella horrible placeta... A on va anar a parar la font que lluïa al mig de la Plaça de l’Església? Potser la van llençar a un abocador com van fer amb mi? Sens dubte no va gaudir la mateixa sort que jo, doncs tenir els amics del Montcau per recollir-te de l’oblit i estimar-te per sempre només passa un cop a la vida.

Carta d’un amic

Enric Carafí i Morera és un gelidenc lluitador com vosaltres i gran defensor del patrimoni cultural gelidenc. Gràcies a ell visc aquí al Montcau. Us vull fer coneixedors del missatge que m’ha fet arribar un dels meus millors amics i que m’ha desconcertat una mica.

Benvolguts, us faig arribar la meva modesta felicitació per la vostra preocupació de cara a la conservació d’elements històrics de la vila, però a la vegada, us faig arribar la meva opinió molt semblant a la que ja us ha adreçat l’amic Alfred Mauri.

Us faig arribar la meva opinió per haver estat directament lligat amb la sort d’aquest històric fanal col·locat a la plaça de l’església vers el 1931 i obra del ferrer barceloní i estiuejant a Gelida, Àngel Rull.

Preocupats com sempre per la cultura del nostre poble, l’aleshores denominat Equip Recerca (format per un servidor i el Joan Civil), ferem mans i mànigues amb les autoritats d’aleshores perquè es recuperés el fanal literalment llençat al costat de l’escorxador on fins i tot perdé alguna part de les seves forges.

Després de molt insistir i diria amb la complicitat de l’Apa d’aquell moment, s’assolí la seva col·locació davant l’entrada del nou Montcau, el 1976, on esdevingué un símbol de la nova escola, com reflexen els butlletins de l’escola i els programes de Festa Major d’aquells anys. Ara bé, considero que el millor que li podria passar a aquest element és el retorn al lloc pel qual fou creat i segons tinc entès regalat al municipi, que no és altre que el centre de la plaça de l’església. Va ser concebut per anar a aquell indret. Diverses generacions de gelidencs s’hi havien assegut i jugat al seu entorn. Centenars de fotografies i records n’han deixat testimoni de la seva estètica i entorn. Amb sinceritat, felicito a l’actual Ajuntament per la decisió que ha pres, la qual pot ser dolorosa per l’escola però positiva cara el patrimoni de tots els gelidencs.

Cordialment,

Enric Carafí i Morera,
ex-conservador del Patrimoni de Gelida.

Benvolgut Enric,

T'agraeixo molt sincerament el que vas fer per mi però ara ja estic totalment arrelat al Montcau. Em va saber molt greu que em traguessin de la plaça. Allà vaig ser-hi una pila d’anys, veient passar molta gent, moltes misses, moltes festes de Santa Llúcia... Em vaig sentir molt trist i sòl quan em van treure.

Però sort de tu i d’en Joan, que em vàreu rescatar de l’oblit i em vàreu portar cap on sóc.

Durant aquests 30 anys m'he sentit molt i molt bé aquí entre nens i nenes, mestres i pares. M'han acollit i m'han valorat. M'han pres com a símbol de l’escola. Per això no vull marxar! Ja sé el que vol dir un canvi de lloc. A més a més, aquella ja no és la meva plaça. No ha estat concebuda per anar-hi jo.

No em sento propietat de l'Ajuntament, el qual em va llençar a l’escorxador, com tu ben bé saps, i m'ha tingut oblidat i descuidat durant 30 anys. Sí que em sento part de l'escola. A més vull fer costat al Montcau, per tal de defensar la seva opinió, que no l’han tingut pas en compte els de l’Ajuntament.

Ben segur que a la plaça lluiria més. Em rentarien la cara, em curarien, em netejarien el rovell... i tothom em miraria, però deixaria enrera els meus amics. No em convenceràs pas Enric... Més aviat seràs tu el que canviaries de pensament si t’expliquessin com ha pres la decisió l’Alcalde.

Al Montcau tinc el futur de Gelida. Anar a la Plaça de l’Església és com anar a buscar el passat. La immensa majoria de gelidencs fa 40 anys no hi eren, per tant no em recorden allà. Els nens, els joves, i els seus pares, tots em recorden sempre al col.legi Montcau.

Per què no em volen rentar la cara aquí? NO és prou digne el pati de l'escola per a mi?

I LOVE GELIDA

Estic emocionat! no sabia que m’estimàveu tant fins al punt de voler expressar-ho amb una imatge. Uns amics recullen signatures i d’altres han fet adhesius i els estan enganxant per Gelida per demostrar-me el seu carinyo.

M’han fet arribar la plantilla per a que tots us la podeu imprimir i tenir adhesius per a enganxar. M’han dit que la referència d’etiquetes és APLI Ref. 01275. Jo d’això no hi entenc gaire. He après molt des de que em vau recuperar de les escombraries per portar-me a l’escola, fins i tot ara parlo, però estic xapat a l’antiga. Feu servir el que tingueu més fàcil. La qüestió és que escampeu la vostra estimació de la millor manera que sapigueu.

Vigileu on enganxeu els adhesius, no sigui que s’enfadin els de l’Ajuntament...

Ja sou un centenar!

Avui estic un pel cansat. Ahir va ser un dia llarg al Montcau per les eleccions. Us vaig il.luminar fins passades les 12 de la nit, hora en que marxaven els membres de les meses i els funcionaris municipals. Però m’he rejovenit de cop quan aquest matí m’heu dit que més de 100 amics, en només un cap de setmana, ja han signat per a què no marxi del Montcau!

Ahir milers de gelidencs van passar prop meu. Molts us apropàveu perquè us mirava a amb cara entristida i volíeu llegir el cartell que m'heu penjat per a que tothom sàpiga que no vull marxar del Montcau! Vaig sentir molts comentaris que em van reconfortar, i molts vau dir que us agradaria fer alguna cosa per impedir-ho. Podeu fer moltes coses però que signeu i demaneu més signatures per a que l’Ajuntament no em tregui del Montcau és el més important.

Això ho saben els amics que han iniciat la recollida de signatures i per això van penjar cartells, al carrer al voltant de l’escola, i així sapiguéssiu tots que em volen fer marxar del Montcau. Però em vaig entristir en veure com alguns insensibles, que es pensaven que no els veia, van despenjar bona part d’aquests cartells. Precisament en un dia com ahir. Cada vegada estic més convençut que encertat ha estat decidir-me a xerrar des d’aquest bloc i així dir-vos a tots sense aquests impediments com està anant tot.

A la barra lateral teniu el full de signatures, seguiu fent-lo córrer!

Avui és un gran dia

Avui m'espera un dia especial, hi han el.leccions. Normalment els diumenges són molt avorrits però avui els gelidencs vindreu a exercir el vostre dret de vot. Ningú us pot parlar millor que jo del gran ambient que es crea al Montcau en aquestes ocasions.

M'agrada molt la canalla. L’he vist créixer durant aquests 30 anys. Com han canviat tots aquest nois i noies que han jugat al meu voltant, com s'han tornat grans, alguns tenen fills i tot! Aquests també són alumnes de l’escola. D'altres només els veig per la Festa Major i per les el.leccions. En dies com aquest aprofito per saludar tothom i als més grans agrair-los per rescatar-me i col.locar-me al patí. Ells van evitar que morís de pena i rovellat a l’escorxador.

Sóc aquí des del 1976 i això fa que no m’hagi perdut cap de les eleccions. Bé, només una que el col.legi estava en obres. M’agrada la democràcia i tot el que envolta la participació, el diàleg, el consens... Però les eleccions d’avui tenen un regust amarg doncs si em treuen de l’escola poden ser les últimes que pugui veure.

Gràcies amics!

Ja he tingut la primera alegria.

Uns amics estan recollint signatures per presentar-les a l'Ajuntament, amb un logo i tot! L'he afegit a sota. També he agafat fotografies que he trobat per internet per incorporar-les al bloc. Si teniu fotos meves envieu-me-les si us plau i les afegiré.

Aquests amics m'han donat una idea. Penjar aquí el full per demanar signatures i així tothom se'l pot imprimir i aconseguir més amics per impedir que em treguin del Montcau!

Doneu-vos pressa que a la directora de l'escola li han dit que em treuran ja...

Àlbum de Fotografies del Col.legi Montcau

Àlbum de Fotografies de la Plaça de l'Església

Que no se m'emportin a la Plaça de l’Església!

Hola,

Sóc el fanal modernista que hi ha sobre la font del pati de l’escola Montcau de Gelida. Vaig ser col·locat en aquest lloc pocs mesos després de la inauguració del centre ara fa més de 30 anys.

Prèviament, havia format part de la ornamentació de la plaça de la església.

Als principis dels 70 amb la remodelació de la plaça em van treure i vaig ser arraconat al costat de l’escorxador.

En motiu de la inauguració de l’escola, el 1976, l'escola Montcau em va recuperar i em va situar al pati.

Durant aquests 30 anys, he esdevingut un tret característic de l'escola de Gelida, el signe identitari més destacable que us dóna la benvinguda a l’arribar al Montcau.

M'han utilitzat com a imatge del centre en diverses ocasions: en la revista, en el logo de l’AMPA que apareixia en el reglament de règim intern, en la placa commemorativa dels 25 anys...

L’alcalde ha comunicat per escrit a la direcció del centre que en els propers dies em retiraran per posar-me a la plaça de l’església.

Us demano que impediu que l’Ajuntament em tregui del Montcau!