No ho nego, estic ben rovellat. Això es veu d'una hora lluny. L'Ajuntament no ha tingut cura de mi, malgrat que sóc tot un "element patrimonial". Li deixaven a l'escola el meu manteniment, que treies recursos destinats a l'educació dels nens i nenes per dedicar-los a mi, i com és natural jo sempre m'hi vaig oposar. Malgrat això sí que tinc atencions del Montcau, tal com ha dit l'escola en aquest bloc:
Persones que porten molts anys vinculades al Montcau, recorden que l’única pintada es va fer fa molts anys. “El pintor” va ser el llavors conserge Joan Buendia, persona que sempre havia cuidat el Montcau com si fos un tros més de casa seva. I que possiblement es va enfilar peu amunt per posar-te “guapo”, per iniciativa pròpia, com moltes coses havia fet. Potser ara, des de ben amunt, també et contempla amb pena.
Res més Fanal, momés dir-te que encara que estiguis rovellat i una mica tronat, ets com les coses velles de casa, a algunes els hi falta un tros, altres estan una mica escarbotades, però són les nostres coses... i tu, Fanal, ets una mica, una mica? una mica molt! de l’Escola.
Hi ha gent que en comptes de preguntar-li a l'Ajuntament perquè sóc en aquest estat li reclamen al Montcau. Quina barra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada