Benvolguts, us faig arribar la meva modesta felicitació per la vostra preocupació de cara a la conservació d’elements històrics de la vila, però a la vegada, us faig arribar la meva opinió molt semblant a la que ja us ha adreçat l’amic Alfred Mauri.
Us faig arribar la meva opinió per haver estat directament lligat amb la sort d’aquest històric fanal col·locat a la plaça de l’església vers el 1931 i obra del ferrer barceloní i estiuejant a Gelida, Àngel Rull.
Preocupats com sempre per la cultura del nostre poble, l’aleshores denominat Equip Recerca (format per un servidor i el Joan Civil), ferem mans i mànigues amb les autoritats d’aleshores perquè es recuperés el fanal literalment llençat al costat de l’escorxador on fins i tot perdé alguna part de les seves forges.
Després de molt insistir i diria amb la complicitat de l’Apa d’aquell moment, s’assolí la seva col·locació davant l’entrada del nou Montcau, el 1976, on esdevingué un símbol de la nova escola, com reflexen els butlletins de l’escola i els programes de Festa Major d’aquells anys. Ara bé, considero que el millor que li podria passar a aquest element és el retorn al lloc pel qual fou creat i segons tinc entès regalat al municipi, que no és altre que el centre de la plaça de l’església. Va ser concebut per anar a aquell indret. Diverses generacions de gelidencs s’hi havien assegut i jugat al seu entorn. Centenars de fotografies i records n’han deixat testimoni de la seva estètica i entorn. Amb sinceritat, felicito a l’actual Ajuntament per la decisió que ha pres, la qual pot ser dolorosa per l’escola però positiva cara el patrimoni de tots els gelidencs.
Cordialment,
Enric Carafí i Morera,
ex-conservador del Patrimoni de Gelida.
Benvolgut Enric,
T'agraeixo molt sincerament el que vas fer per mi però ara ja estic totalment arrelat al Montcau. Em va saber molt greu que em traguessin de la plaça. Allà vaig ser-hi una pila d’anys, veient passar molta gent, moltes misses, moltes festes de Santa Llúcia... Em vaig sentir molt trist i sòl quan em van treure.
Però sort de tu i d’en Joan, que em vàreu rescatar de l’oblit i em vàreu portar cap on sóc.
Durant aquests 30 anys m'he sentit molt i molt bé aquí entre nens i nenes, mestres i pares. M'han acollit i m'han valorat. M'han pres com a símbol de l’escola. Per això no vull marxar! Ja sé el que vol dir un canvi de lloc. A més a més, aquella ja no és la meva plaça. No ha estat concebuda per anar-hi jo.
No em sento propietat de l'Ajuntament, el qual em va llençar a l’escorxador, com tu ben bé saps, i m'ha tingut oblidat i descuidat durant 30 anys. Sí que em sento part de l'escola. A més vull fer costat al Montcau, per tal de defensar la seva opinió, que no l’han tingut pas en compte els de l’Ajuntament.
Ben segur que a la plaça lluiria més. Em rentarien la cara, em curarien, em netejarien el rovell... i tothom em miraria, però deixaria enrera els meus amics. No em convenceràs pas Enric... Més aviat seràs tu el que canviaries de pensament si t’expliquessin com ha pres la decisió l’Alcalde.
Al Montcau tinc el futur de Gelida. Anar a la Plaça de l’Església és com anar a buscar el passat. La immensa majoria de gelidencs fa 40 anys no hi eren, per tant no em recorden allà. Els nens, els joves, i els seus pares, tots em recorden sempre al col.legi Montcau.
Per què no em volen rentar la cara aquí? NO és prou digne el pati de l'escola per a mi?
4 comentaris:
El debat que s'ha originat té com a base la conveniència o no de traslladar un fanal al seu antic emplaçament. Penso que ja és tard -han passat 30 anys- per a rebre reclamacions. L'emplaçament actual té la mateixa legitimitat que l'anterior.
El Montcau és l'antiga escola de molts de nosaltres i l'actual escola dels nostres fills. No crec que estiguem davant d'un debat tècnic, sinó d'un de molt més profund. Si avui el fanal és sentit com un símbol d'identitat del Montcau, per més base científica que n'avali el trasllat, si es duu a terme provocarà una ferida social.
Si hi afegim que el trasllat s'està plantejant d'una forma brusca, sense la convenient dosi de pedagogia que una decisió d'aquest abast requeriria, genera el lògic rebuig. No crec que sigui significatiu si l'escola ha fet servir més o menys vegades aquest fanal en les seves comunicacions.
El debat que s'ha suscitat està aixecant ampolles perquè afecta els sentiments. Si aconseguim que el fanal romangui en el seu emplaçament actual, aquesta campanya segur que haurà servit per saber quin és el motiu d'identitat real de l'estimada escola Montcau.
La focalització del problema en el fanal segur que el resituarà com a referent simbòlic i, fins i tot, li revertirà com a conseqüència positiva en un adequat manteniment.
Els símbols no s'imposen mai. La gent se'ls fa seus. I el fanal del Montcau és un símbol que molts ens hem fet nostre en el seu emplaçament actual. En fóssim o no conscients.
Qui ha reclamat el retorn d'aquest fanal a la plaça de l'Església en aquests 30 anys com a símbol d'identitat, si descartem aquests últims mesos?
La plaça de l'Església s'ha remodelat completament i té molt poc a veure amb aquella plaça de l'Església que va acollir el fanal originalment. La façana de l'Església també s'ha pintat recentment i, prèviament, aquesta façana no havia estat mai pintada.
Els temps canvien... Per a una nova plaça, busqueu un nou símbol... i d'aquí a uns anys la gent se l'haurà (o no) fet seu.
Gil Coma
I que serà el proper que tornarà al seu lloc? El monument als Màrtirs a la Plaça de la Vila? Deixeu de marejar la gent amb els nostres calers!
No m’agrada com esta quedant la plaça de l’església, no entenc com s’ha pogut canviar tant de projecte, vaig veure l’exposició pública que es va fer en el seu moment i el que s’està fent ara no s’assembla gens. No entenc per que et demanen l’opinió si després fans el que els rota sense donar raons a ningú. No m'estranya que desprès no els quadri els pressupost.
El fanal està més lligat al Montcau que a la plaça de l'esgésia. Només els avis recorden el fanal allà, ara hi han més gelidencs joves que recorden el fanal al col.legi.
Maria
Publica un comentari a l'entrada